Estiu

Fruita de forma gairebé esfèrica de color groc ataronjat. El tacte de la pell és suau i sembla de vellut. La llavor interior és de color marró i té forma d’ametlla. Es consumeixen principalment com a fruita fresca o en conserva, o per elaborar melmelades i confitures.

La seva pell amaga una carn més suau que l’albergínia negra, però la seva conservació és més complicada perquè madura més ràpidament. És melosa i d'agradable textura al paladar. Té un sabor delicat.

Fruit globós, allargat o semi-allargat. La pell és morada i molt brillant. A l’interior conté una polpa molt saborosa, de color blanc o verd, amb diverses llavors blanques. Es recomana menjar-la bullida.

L'alfàbrega, de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual de creixement baix. Té propietats digestives, estimula la gana i evita els còlics. A la cuina és un ingredient imprescindible d'amanides i salses com la salsa pesto.

Es tracta d'un llegum tendre que prové de la família de les Fabaceae. Té la pell verda i és d'una longitud variable, majoritàriament cilíndrica.

Carbassó de pell groga i forma inusual pel seu coll encorbat, molt tendre i de sabor molt suau. És ideal per a consumir amb la seva pell. Pot servir-se fred o calent. Agrega volum, color i humitat als plats de verdures i als menjars rostits.

Carbassó en format mini, de 10-15 centímetres, i amb una flor d’especial interès per les seves múltiples aplicacions a la cuina, tant pel sabor de la planta com per la seva bellesa natural, que aporta als plats un aire d’originalitat i frescor.

Carbassó de pell verda i forma arrodonida. Ideal per a ser farcit. Tot i això, també es pot servir fred o en calent.

La ceba tendra és la mateixa hortalissa que la que coneixem com a ceba seca. El seu sabor, però, és més suau i menys picant que el de la ceba seca. Té la pell molt fina, gairebé tot el bulb pot utilitzar-se. Per la seva suavitat, és la ceba més adequada per a menjar en cru.

Les fulles del cibulet fresques s’utilitzen com a condiment. El seu bulb té un gust molt similar al d’algunes cebes, però ben fi i suau. El consum regular de cibulet millora els nivells de pressió arterial i pot ajudar a disminuir els nivells de colesterol.

Les cireres són una fruita deliciosament nutritives, sobretot per l’acció beneficiosa dels seus antioxidants. Convé menjar-ne sempre de temporada i de cultius propers. Són dolces, sucoses, llamineres, brillants i de textura carnosa

Hortalissa de forma allargada i d’una mida al voltant dels 15 centímetres de llarg per 5 centímetres de diàmetre. L’exterior és de color verd i la polpa groguenca, amb moltes llavors comestibles.

Varietat de meló de gran grandària i pell gravada. Té la polpa de color taronja, és bastant dolç i posseeix un elevat contingut d'aigua. S’utilitza en macedònies, sopes fredes i plats de contrast.

Aquesta varietat de meló té la pell de groga i la carn és força compacta. És molt aromàtic i dolç. El meló Gàlia posseeix la peculiaritat de ser el primer meló de la temporada. Ideal per acompanyar amb un bon pernil.

És el fruit de la melonera, una planta herbàcia de la família Cucurbitaceae. Amb un gust dolç, refrescant i amb un gran contingut d’aigua, és una fruita ideal per a l’estiu. S’afegeix en amanides i també se’n fan gelats o sorbets.

Té la forma allargada típica dels melons tropicals, pell llisa de color groc viu i polpa blanca, saborosa i ensucrada. Això el fa molt recomanable per als postres.

Planta herbàcia del gènere Mentha, de la família de les labiades, que es distingeix pel seu aroma característic.

El pebrot de Padrón és una varietat de pebrot de dimensions petites, de color verd oliva o groguenc. Té un sabor intens i n’hi ha alguns de força picants. Es poden cuinar a la planxa o servir-los com a acompanyament de carn o peix.

Pebrot de forma allargada amb tres costats rodons des del cap fins a la base. La seva pell és d'un color verd lluent, en la seva fase de maduració menys completa, entre els mesos de juny i juliol.

El pebrot italià és una de les varietats més conegudes de pebrot. Pertany a la família Capsicum annuum. Té una forma allargada, fina i la seva pell és d’un color verd brillant.

El pebrot vermell posseeix un sabor suau, cos carnós i són generalment de gran grandària. És un ingredient tradicional, gustós, que es pot fer escalivat, en samfaina o per afegir en coques i pizzes.

El pebrot vermell italià és una varietat de pebrot. Generalment són allargats. La seva carn és gruixuda i cruixent.

La poma Fuji es considerada una de les millores varietats de poma que existeixen. El seu color és vermell, amb algunes zones verdoses, i la seva polpa és densa i dolça. És una fruita que resulta tant en plats salats com en receptes de postres.

Es tracta d’una poma bicolor (de color vermell i crema), de pell amb estries marcades i calibre mitjà. Té una polpa blanquinosa i és consistent, sucosa, fina i molt cruixent, d’un sabor dolç.

De color groc verdós i molt aromàtica, es tracta d’una poma amb una lluïsor característica i un aspecte molt atractiu. La seva carn és cruixent i el seu gust, dolç i poc àcid. Ideal per a sucs de fruita, pastissos i per a cuinar.

Fruita aromàtica, fresca i dolça, amb una agradable sensació en boca i de textura fina, sucosa i carnosa. La pell del préssec recorda el vellut pel seu tacte. Es consumeix fresc i cru (que és la manera més beneficiosa), però també es pot menjar en: almívar, compota, confitura, xarop (suc de fruita concentrat) i sec.

El préssec vermell té la pell peluda i un aspecte similar al préssec groc, encara que la gran diferència, com el seu nom indica, és que té la pell vermella ataronjada. La seva carn és de color groguenc i posseeix un sabor dolç amb un punt d'acidesa i un aroma intens.

La pruna clàudia està considerada la millor varietat de les prunes i s’identifica per la seva forma petita, oval i la seva textura suau.

La pruna és el fruit de la prunera, de la família de les Rosàcies. És una fruita de mida mitjana, esfèrica, amb la pell molt fina i translúcida. Pot ser de color groc, verd o porpra fosc (morat). Té una carn molt sucosa i dolça. És característic el contrast entre l'amarga pell i la polpa dolça.

La síndria és un fruit de grans dimensions, i de forma esfèrica. La seva polpa és de color vermellós o groguenc, i de sabor dolç. Resulta un aliment molt refrescant que aporta molt poques calories a l'organisme. Se sol consumir crua.

Herba que pertany a la família de les labiades i que es caracteritza per les seves fulles ovades i dentades.

El tomacó és un tomàquet que tradicionalment feien els pagesos per penjar. És una varietat molt sucosa. Es conserva molt bé i és excel·lent per a sucar el pa. Es guarda en llocs secs i ventilats.

Petit, vermell i de la mida d'una cirera, el tomàquet 'Cherry' és avui un dels més populars. Per la seva textura cruixent i el seu sabor dolç, és molt ric en amanides i fins i tot sol, sense cap tipus de guarniment.

És un tomàquet molt saborós i ple de polpa, amb poques llavors. Té forma de cor vermell, lleugerament rosat i gust dolç. És molt sensibles al cops.

El tomàquet de color groc és de sabor suau i molt afruitat. És ideal per a menjar-lo en amanida. Els historiadors afirmen que va ser la primera varietat que es va cultivar al continent europeu procedent d'Amèrica.

És fruit de les tomaqueres, de mida mitjana-gran i d’un color vermell molt intens. La carn és ferma i consistent, i el seu interior té poca polpa, fet que el fa molt adequat per a menjar cru, en amanides o altres preparacions fredes.

El tomàquet de Montserrat és una hortalissa delicada i de baixa productivitat, força buit per dintre, amb poca polpa i de color extern rosa. Té un gust lleugerament dolcenc i refrescant. És ideal per a menjar cru.

El tomàquet de la pera és un tomàquet gran, poc àcid, amb forma esfèrica i aplanada, i amb bonys a la superfície. L’interior és compacte i sense llavors. Té un sabor marcadament dolcenc que el fa ideal, quan és ben madur, per l'elaboració de salses i conserves.

És una varietat amb la pell dura i més consistent que els altres tomàquets. La polpa és vermella i conté moltes llavors. Té un sabor intens. S’acostuma a menjar cru, amanit amb oli i sal i un rajolí de vinagre.

És un tomàquet de petit calibre de color verd, amb un sabor dolç i potent. El tomàquet recorda a la zebra i per això aquesta denominació.