Tardor

Hortalissa de crosta ferma i color ataronjat. La seva carn té un sabor lleugerament insípid, encara que amb un toc dolç i afruitat. Ideal per a la preparació de cremes, pastissos o risottos, entre moltes altres possibilitats culinàries.

Carbassó de pell groga i forma inusual pel seu coll encorbat, molt tendre i de sabor molt suau. És ideal per a consumir amb pell. Pot servir-se en fred o en calent. Agrega volum, color i humitat als plats de verdures i als menjars rostits.

Carbassó en format mini de 10-15 centímetres i amb una flor d’especial interès per les seves múltiples aplicacions a la cuina (per exemple, per farcir-les amb gorgozola i arrebossar-es), tant pel sabor de la planta com per la seva bellesa natural, que aporta als plats un aire d’originalitat i frescor.

Carbassó de pell verda i forma arrodonida. Ideal per a ser farcit. Tot i això, també es pot servir en fred o en calent.

Hortalissa de forma més o menys esfèrica, amb fulles de color verd morat, molt compactes, arrissades, rodones o ovalades. Les fulles interiors són més tendres, blanques i gustoses.

La col llombarda té les fulles de color morat. La col morada es pot menjar crua, en amanides, o cuinada, en sopes o estofats. Després de bullir, el seu color canvia al blau.

Les cols paperina tenen la fulla llisa i diverses tonalitats de verd. La forma típica del cabdell és punxeguda. És extraordinàriament rica en vitamines i en minerals. Té un sabor intens.

Malgrat el seu nom, la col xinesa en realitat pertany a la mateixa espècie que el nap. La col xinesa es caracteritza per les seves fulles clares i tendres. Es cuina molt ràpidament per tal que el resultat sigui cruixent i de gust suau. Es pot consumir tant crua com cuinada, i aporta a l'organisme quantitats apreciables de vitamines i minerals.

Consta d'una part rodona i blanca anomenada massa i una coberta exterior de fulles. La massa pot ser de color blanc, verd o violeta, segons la varietat a la qual pertanyi. Les seves fulles són d'un color verd més o menys intens. Posseeix un sabor suau, de vegades amb un toc dolç.

L'espinac és una planta herbàcia que pertany a la família de les quenopodiàcies, com la remolatxa i la bleda. L'espinac comparteix l’amargor de la fulla de la remolatxa i el lleuger sabor salat que deixa la bleda.

La mandarina clementina és un fruit del clementiner. Aquesta és un híbrid que no té pinyols i es distingeix per la seva pell prima i el seu gust agredolç.

Es caracteritza per fulles grans de color verd fosc i vores llises, que s'estrenyen fins a finalitzar en un pecíol estret de color blanc. El seu aspecte recorda a les bledes o als espinacs.

La pera blanquilla és forma allargada, de pell fina i brillant el seu gust és molt suau. Es tracta d'una pera que aporta beneficis per al sistema nerviós i l'activitat muscular.

Aquesta és una varietat de la pera de forma allargada i pell rugosa. El seu color és verd amb petites taques de color marró. Es tracta d'una pera amb molta aigua i una polpa molt aromàtica.

La poma Fuji està considerada una de les millores varietats de poma que existeixen. El seu color és vermell, amb algunes zones verdoses i la seva polpa és densa i dolça. És una fruita que resulta tant en plats salats com en receptes de postres.

Es tracta d’una poma bicolor (de color vermell i crema), de pell amb estries marcades i calibre mitjà. Té una polpa blanquinosa i és consistent, sucosa, fina i molt cruixent, d’un sabor dolç.

De color groc verdós i molt aromàtica, es tracta d’una poma amb una lluïsor característica i d’aspecte molt atractiu. La seva carn és cruixent i el seu gust, dolç i poc àcid. És ideal per a sucs de fruita, pastissos i per a cuinar.