Tot l’any

Pertany a la família de les liliàcies, amb un bulb compost de diversos bulbils. La seva olor és forta i característica. Pot ser menjat en cru o cuinat. Té moltes propietats médiques.

Fruita ovalada de pell rugosa, bastant gruixuda i de color verd lluent o negre. La polpa és cremosa i compacta, de color blanc groguenc. A l’interior té una gran llavor de color marró. L’alvocat es consumeix principalment com a fruita fresca, en amanides, salses, cremes, sopes.

L'ametlla és la llavor comestible del fruit de l'ametller dolç, de color blanc brillant, embolicada amb una coberta marró vermellosa. Es consumeix com a fruita seca, fregit i/o salat i també s'elaboren productes tan coneguts com el torró i el massapà.

Hortalissa de fulla amb tija sucosa, gruixuda, buida, amb solcs i allargada. Es compon generalment d'una penca de 25-30 centímetres d'alçada, amb forma cilíndrica i angulosa, recorreguda longitudinalment per un plec profund. De la tija surten nombroses fulles.

La bleda comparteix l’amargor de la fulla de la remolatxa i el lleuger sabor salat que deixa l’espinac. La tija, gruixuda i cruixent, pot arribar fins a 60 cm de llargada. La bleda, com l'api, la col i l'espinac, és una verdura de la qual consumim la fulla.

Varietat de bledes de fulles grans, nombroses, de color verd fosc i bollades.

De fulles llargues i grans, i un color verd groguenc. Penques de color blanc pur, d'excel·lent qualitat.

Fulles amb forma semblant a les de la bleda, però de menor grandària. Són verdes, llises, però amb la tija de color vermell. El seu sabor és lleugerament diferent al de la bleda. Tenen un cert toc picant. S'utilitzen crues en amanides, però també podem saltar-les o arrebossar-les.

És una varietat de ceba extra-primerenca, dolça i molt resistent.

Aquesta ceba es diferencia de les altres perquè té un gust més equilibrat. És de consistència tova, de color rosat amb tendència a violeta, de forma una mica aplanada, i de mida mitjana. Es pot menjar crua, fregida, bullida, rostida, o en sopes.

La planta té fullatge abundant, de color verd mig. Els bulbs són gruixuts, globosos, durs i molt densos. És de color rogenc brillant.

És un cigró menut, de pell molt llisa, que augmenta fins a tres vegades el seu volum durant la cocció, de sabor delicat i textura untuosa, gens farinosa.

Vegetal de la família de les cols que, de fet, constitueix un tipus de col arrissada. Aquesta és extraordinàriament rica en vitamines, sobretot C, A, E i K.

L'enciam batavia presenta un 'cogollo' voluminós i ferm amb llargues fulles cruixents, lleugerament arrissades i ondades en les vores, d'un color verd daurat.

Aquestes fulles baby es caracteritzen pels seus colors vius i per la seva textura tendra. És un enciam arrissat, vermellós i lleugerament amarg. Aquesta hortalissa no només nodreix i calma la set, sinó que pel seu sabor suau i la frescor que proporciona, és la base d'una amanida perfecta.

De fulla molt semblant a l'enciam fulla de roure, però amb una textura lleugerament més suau i sabor semi-dolç. Presenta una coloració verda per fora i groguenca en el seu interior. Combina bé barrejada amb altres varietats d'enciam.

Les fulles de l'enciam maravilla formen un cabdell dens. Són gruixudes, grans i arrissades. Ofereix una textura molt cruixent, l'aigua es percep molt més que en altres enciams, és molt sucosa, dolça però amb un toc lleugerament astringent.

Caracteritzat per la seva fulla fosca, l’enciam roure negre és summament ric en vitamines i minerals, i ajuda al creixement dels infants.

Té les fulles alveolades, semblants a les d'un roure, d'aquí el seu nom. De color verd clar, amb el centre tirant a blanc. Ofereix una textura tendra poc cruixent, a més d’un sabor delicat i dolç.

Enciam de fulles mantegoses i llises, molt saborós, també conegut com enciam francès, és de fulla tendra, molt digestiu. La millor manera de menjar-lo és cru (després d’haver-lo rentat bé), encara que també es pot menjar cuit, en truita, guisat, etc.

Els espinacs baby són els espinacs de fulla llisa que han estat collits de manera primerenca. Tenen un sabor més dolç i són més petits i més tendres que els altres. En truita, en amanides o en farcits hi queden molt bé.

La farigola, Thymus vulgaris, pertany a la família de les labiades i és un dels condiments més tradicionals de la cuina mediterrània. Té les tiges llenyoses i la textura de les seves fulles és herbàcia.

El fonoll és una hortalissa de la qual se n’utilitza tot. Les tiges i les fulles com a herbes aromàtiques, les llavors com a espècies i el bulb com a hortalissa. El bulb es pot cuinar saltat, al vapor o bé bullit. A Itàlia acostumen a posar-lo entre plat i plat, amb un raig d'oli i un polsim de sal, per refrescar i netejar el paladar.

El julivert és una planta de la família de les apiàcies. Popularment se’n mengen les fulles, tot i que també se’n pot menjar l’arrel. El julivert es pot afegir en amanides, finament picat, però també és gustós a l’escudella, ous i truites, peixos i patates.

Fruita de mida i forma semblants a un ou. La pell és de color marró fosc, aspra i peluda. La polpa té un color verd intens que s'aclareix al centre, on es concentren petites llavors negres comestibles.

Llentia que té com a característica principal la seva mida reduïda, de pell fosca i suau al paladar. Són molt nutritives ja que aporten proteïnes, minerals i vitamines. Es poden consumir en amanides, estofats o sopes.

És una fruita de forma allargada. Té una pell forta i resistent, de tonalitats grogues o verdes, que protegeix la polpa. Està dividida en grills (de 3 a 19) plens de suc molt àcid. Pot tenir alguna llavor.

Fruit semblant al préssec, però no tant aromàtic. Té la pell llisa i la polpa de color groc.

Aliment molt ric en proteïnes i de fàcil digestió. Els nostres ous provenen de gallines felices.

La pastanaga es conrea per la seva arrel, que normalment és de color taronja. És recomanable menjar diàriament petites quantitats de pastanaga crua ratllada, en amanides o amb suc de llimona. També es poden menjar cuites, senceres o en puré.

Tubercle de forma irregular, normalment arrodonit i allargat.

El pomelo és una fruita de les més famoses de la família dels cítrics subtropicals, generalment reconeguda pel seu sabor lleugerament amarg i àcid.   

El porro consta de tres parts ben diferenciades, fulles llargues i lanceolades, bulb allargat blanc i brillant, i nombroses arrels petites que van unides a la base del bulb. El porro és una hortalissa que mereix un lloc habitual en les nostres sopes i caldos d’hivern, perquè ens proporciona vitamina C, fibra i escalfor.

El radiccio, Cichorium intybus, és una planta de la família de les achicòries i es distingeix per les seves fulles carnoses, cruixents i el seu fort sabor amarg.

El rave negre es distingeix pel seu aspecte aspre i les seves flors blanques. Se li atribueixen propietats medicinals pel seu contingut en sofre orgànic.

De la família de les crucíferes i de mida petita. Pel seu sabor, lleugerament picant, se sol consumir cru, tallat prim en amanides, però també queda de meravella en sopes i plats vegetals.

Rosmarinus officinalis, planta de la família de les labiades que es caracteritza pel seu aroma. Té les fulles linears amb els marges revoluts.

La ruca és una verdura encara poc coneguda i que s'està introduint paulatinament. Pertany a la família de les crucíferes, com la col, el rave o el nap. És una verdura que ha passat de ser considerada una mala herba a una planta que pot afegir-se en plats de pasta, pizzes o amanides.

La Sajolida, que és una herba de la família de les labiades, es distingeix pel seu aroma i per les seves fulles estretament lanceolades.

Pertany a la família de les labiades. És una herba molt aromàtica, de fulles lanceolades, gruixudes i amb els nervis molt marcats.

Els sucs variats són elaborats amb fruites 100% ecològiques. 

La taronja navelina és reconeguda per la seva polpa dolça, sucosa i fundent. El seu color és molt intens.

Arrel de forma cònica, acabada en punta i rugosa a la part exterior. És de color crema per fora i blanc per dins. Aquesta hortalissa té un sabor molt delicat.